Bé, doncs som-hi a finalitzar la passejada. Un cop visitades les Termes (Passeig per Sant Boi i Termes – Part 2), al fons del recinte, trobàrem unes escaletes que donàven accés a la sortida lateral de les Termes, en direcció cap a l’església i a la part antiga de la vil.la. Cap allà que anàrem.
Pujant una lleugera pendent, trobem l’accés al Museu de Sant Boi. Continuant la pujadeta, arribem als pocs metres fins a la fotogènica esglesia de Sant Baldiri, magnífic estendard de la nostra població.
Bien, pues vamos a terminar el paseo. Una vez visitadas las Termas (Paseo por Sant Boi y Termas – Parte 2), al fondo del recinto, encontramos unas escaleritas que dan acceso a la salida lateral de las Termas, en dirección hacia la iglesia y a la parte antigua de la ciudad. Para allí que fuimos.
Subiendo una ligera pendiente, encontramos el acceso al Museo de Sant Boi. Continuando la subidita, llegamos a los pocos metros hasta la fotogénica iglesia de Sant Baldiri, magnífico estandarte de nuestra población.
Des d’aquest mateix punt, amb un lleuger gir cap a l’esquerra, ens trobem amb un altre símbol de la vil.la, Can Barraquer. Actualment és la seu del Museu de Sant Boi i va ser la residència durant els darrers anys de la seva vida d’en Rafael Casanova, una figura important de la història de Catalunya.
Desde este mismo punto, con un ligero giro hacia la izquierda, nos encontramos con otro símbolo del pueblo, Can Barraquer. Actualmente es la sede del Museo de Sant Boi y fue la residencia durante los últimos años de su vida de Rafael Casanova, una figura importante en la historia de Catalunya.
Iniciem el retorn cap a la nostra seu, i sent així, prenem la baixada que fa el carrer de l’Alou (segons com ho mires seria pujada, com a la foto que continúa). Un carrer que en el seu traçat conserva tota l’essència medieval d’aquesta part de la vil.la, és un d’aquells carrers serpentejants en que no es pot veure a la vegada l’inici i el final.
Iniciamos el retorno hacia nuestra sede, y siendo así, tomamos la bajada que hace la calle de Alou (según como lo miras sería subida, como en la foto que continúa). Una calle que en su trazado conserva toda la esencia medieval de esta parte del pueblo, es una de aquellas calles serpenteantes en que no se puede ver a la vez el principio y el final.